Aquest és el camí? NO, no és el camí.

L'entrada de 'cal Trabal' plena de vehicles. El camí? ni es veu...

Els diferents blogs dels membres de la Plataforma Salvem la Zona Agrícolha es van fer ressó de la inauguració 'provisional' del camí 'provisional' al riu. És cert, tothom ens hem d'alegrar de que per arribar al riu que dona nom a la nostra ciutat ja no ens hem de jugar la vida amb el tràfic rodat.

Teniu un álbum de fotografies del dia de la 'inauguració' en aquest enllaç.

Ara bé, fins el moment no havíem dit res des d'aquest bloc esperant la finalització de les obres del camí provisional. Doncs de moment no s'acaben. I en no acabar-se continua la situació irregular a la zona, MOLT diferent de la que se'ns havia promès durant tota la negociació. A banda que és opinable el disseny del camí, la presència d'obstacles per a personal discapacitat en el trajecte i la petitesa del mateix comparat amb camins 'similars' com els que hi ha a El Prat de Llobregat, hi ha un tema irrenunciable: el tractament que se li està donant a l'entrada al costat de l'Hospital, on no únicament continua l'aparcament incontrolat al marge de cal Trabal sinó que en data 21.10.2011 s'ha comprovat com vehicles ha han envaït la 'tanca provisional' (serà una invasió provisional?) i allà on havia d'haver arbres hi ha vehicles en bateria, sospitosament arrenglerats amb el traçat de formigó del camí....

El camí a l'esquerra, encara provisional? i els vehicles, a la dreta, suposem que també provisionals...

Això no cola. Això no és el que s'havia dit. NO estem en el bon camí senyores i senyors. Perquè la nostra ciutat es mereix quelcom millor per arribar-hi al riu. Els centenars de persones que definitivament fan ús regular d'aquest accés provisional ens mereixem quelcom millor.

Cal Trabal any 4. Una revisió post-estiuenca de com estem i on anem

- Cal Trabal? Què és això de cal Trabal? Ah, sí, els camps aquells als costat de "la residència"... - Que volen fer què? Blocs de pisos? Si home, poc que queda de zona agrícola i de com era L’Hospitalet abans i ens ho trauran ara per fer-hi blocs...

Una mica així, amb aquesta sorpresa inicial, un pel de desconeixement de com es deia la zona aquella que tothom ha vist entre la ronda i l’hospital de Bellvitge començava la sorpresa primer, indignació a continuació i mobilització tot seguit que ens va dur a lluitar per preservació de la darrera zona agrícola de L’Hospitalet, per la zona de cal Trabal.

Gràcies a un informe conegut en el Consell Municipal de la Sostenibilitat a mitjans de 2008 diferents persones del barri i de la ciutat van considerar que això no podia ser. Que Bellvitge i la ciutat ja tenien prou totxo i que no necessitàvem blocs de 15 pisos, concessionaris de cotxes de luxe ni cap sacrifici per ‘condicionar el patatal’ que alguns consideraven que la darrera zona agrícola de L’Hospitalet era.

La Plataforma Salvem la Zona Agricolha (amb lh de l’Hospitalet) ràpidament va redactar un manifest al que es va adherir gran quantitat de gent, i que és disponible a internet en el seu bloc, òrgan d’expressió d’aquesta amalgama de ciutadanes i ciutadans preocupats per la nostra ciutat.

Malgrat el desconeixement durant bastant de temps dels plans concrets de destrucció del que era qualificat urbanísticament de zona verda i presentava en la realitat un aspecte agrícola, es van articular activitats, declaracions i accions per reivindicar la seva conservació. Es va escriure als reis mags i els infants de la ciutat els van entregar una carta demanant la conservació de cal Trabal. Es va fer una marxa reivindicativa el 24 de maig de 2009 amb tractor inclòs que va reunir més de 500 persones i finalment, les nostres al·legacions al projecte presentat, ara sí, per l’Ajuntament van ser recolzades per la Generalitat de Catalunya el juny de 2009 dient que aquell projecte de blocs, concessionaris i totxo era inviable tal i com estava plantejat. No s’havia guanyat encara. Ara havíem de dir què és el que volíem per a la zona i així es va fer la tardor del 2009 esbossant les línies mestres del que es volia per a la zona agrícola de l’Hospitalet: la seva conservació, un ús públic sostenible, uns espais per a l’educació ambiental i la recuperació d’hàbitats naturals com ara les arbredes de ribera.

Durant el 2010 la bombolla immobiliària va acabar d’explotar i amb ella el planejament fonamentat en el totxo va començar a ser mal vist de forma general. Fins i tot determinada premsa apuntava a ex-càrrecs del FC Barcelona darrera de part d’aquestes actuacions. La plataforma va seguir actuant sobre el terreny denunciant l’aparcament i els abocaments il·legals de l’entrada de la zona agrícola. Una nevada el març de 2010 ens recordava també el paper que l’aqüífer subterrani que tenim té com a zona de reserva estratègica d’aigua. Aigua que arriba millor a través de zones com cal Trabal que no pas per teulades d’uralita o totxos com els que ens volien posar.

Vam continuar treballant per la difusió de la zona i reclamant ara un camí d’accés al riu damunt de l’àmbit de cal Trabal que era públic. La tardor de 2010 vam fer una caminada en la que preteníem iniciar la reconquesta del Llobregat. Les protestes populars van passar a l’àmbit polític amb les eleccions de 2010 i 2011. Finalment la nostra reivindicació de camí al riu es va materialitzar i algunes forces polítiques demanaven la conservació de la zona agrícola. El 2011 hem afegit a les nostres reivindicacions la zona de la Torre Gran, també a la marina de L’Hospitalet, al sud de cal Trabal i s’ha anat avançant en la materialització d’aquest accés al riu, altre cop reivindicat l’abril de 2011.

Després de les eleccions municipals darreres sembla que el projecte inicial de cal Trabal és ja història. Ho és? No ho tenim clar. Mentre hi hagi a l’Ajuntament els impulsors del projecte inicial encara orgullosos del mateix (tot i la negativa taxativa de la Generalitat i el clamor popular) anirem malament. Encara hi ha molta gent que només totxos quan veu un espai lliure, com aquell ex-president d’un equip de futbol català parodiat a un programa de tv3 que allà on mirava només veia euros. Però estem a l’any 4 de l’era Salvem la Zona Agrícolha. Som molta gent. I de molts colors i de moltes idees. Som, com definia algú, un pop. No importa que aturin o defalleixi una pota. Hi ha més. I tot plegat s’aguanta. Ara estem esperant un projecte alternatiu de l’Ajuntament per preservar la zona. Una bona oportunitat. Ara ja tindrem un camí (o caminet potser...) al riu. Una bona realitat. Però el temps ens ve donant la raó. Una de les ciutats més densament poblades del món no vol més blocs. No vol més totxo. Ni la meitat ni un 10% del total. No en vol. Vol zones naturals, agrícoles i verdes. I si no hi ha diners per fer-les, esperarem. Com hem esperat 30 anys.

Mentrestant els falcons, esplugabous, gavines o bernats pescaires continuaran voltant per cal Trabal. I serem molts els que gaudirem, ni que sigui des de la distància, d’haver contribuït a la preservació d’aquest espai natural i de memòria històrica que és la nostra zona agrícola.

Les obres del camí del riu, en marxa

En una inspecció efectuada el passat dia 12.8.2011 hem pogut constatar que les obres del camí ‘provisional’ d’accés al riu Llobregat entre l’Hospital de Bellvitge i el riu ja es troben avançades.



El sector de l’aparcament il•legal de vehicles a la cua de maniobra de cal Trabal objecte de bona part de les nostres accions reivindicatives està ocupat en el seu marge sud per una tanca d’obra que n’impedeix el pas i que és retolada amb uns cartells. Aquests indiquen que les obres es perllongaran fins el 7.9.2011. No s’impedeix, però, l’aparcament al costat de cal Trabal, on en data 12.8 hi havia un considerable nombre de vehicles tot i ser-hi en mig de l’habitual període de vacances.


Les actuacions s’estenien entre l’entrada de la cua de maniobra i la benzinera de prop el riu. Sobre la zona de la cua de maniobra ja s’havia replantejat la superfície del camí i al vial que passa per sota del nus del Llobregat s’hi havia instal•lat cons i senyalització d’obres. Diferents operaris treballaven a les illes d’arbres entre el riu i cal Trabal.






Sembla doncs que el camí ‘provisional’ al riu serà una realitat ben aviat. Curiosament al cartell indicador, de grans dimensions, situat a prop l’hospital hi figura un pont sobre el Llobregat que en principi no s’executarà. Serà per això que és provisional? Tant de bo. El que és segur és que a partir d'aquest accés, el coneixement i l'estima de la ciutadania cap el riu canviarà radicalment. I amb aquest, la necessària protecció i preservació de tota aquesta zona.

Salvem la Zona Agricolha 3 - Los Otros 1 (valoració d'un nou consistori a L'Hospitalet)

Un moment de la reunió de la Plataforma Salvem la Zona Agricolha

Continuem amb el símil futbolístic emprat en altres entrades d'aquest bloc. Ja han passat les eleccions municipals i L'Hospitalet de Llobregat té un nou govern municipal composat pel PSC que governa en majoria simple recolzat per la coalició ICV-EUiA, que amb dos regidors, ha possibilitat una entesa d'esquerres a l'Ajuntament. A l'oposició, PP, CiU i la nouvinguda PxC.

Sabedors que un dels elements que havia condicionat la negociació per al pacte de govern era la conservació de la zona agrícola de cal Trabal, de la qual ICV-EUiA com la resta d'opcions electorals incloses en aquesta plataforma (ERC i CUP), havien fet bandera, vam aprofitar la convocatòria de reunió del 17.6.2011 per demanar als representants d'EUiA al consistori (i a la plataforma) que ens expliquessin de primera ma als integrants de Salvem la Zona Agricolha què passa amb cal Trabal. I així ha estat.

"Estuve tan ocupado escribiendo la crítica que nunca pude sentarme a leer el libro." va dir un cop Grouxo Marx. Justament aquesta era una de les raons per la qual volíem preguntar, saber i interpel·lar directament als que ara seran responsables de la gestió d'un possible futur per a la zona agrícola el que s'havia pactat. Raó per la qual no hem dit res fins ara que ho hem escoltat i discutit en directe.

Hem comptat amb la presència del regidor Alfons Salmerón, qui ha explicat en què consisteix l'acord de govern en relació a cal Trabal: la creació d'una oficina 21, al seu càrrec, que haurà de redactar un projecte del que volen fer ells a la zona agrícola, en un termini d'uns 9 mesos (a un any). Un projecte que inclogui la conservació dels valors agrícoles i naturals de la zona (vegeu vídeo)






Pel que se'ns ha explicat, la negociació amb el PSC ha tingut cal Trabal com un dels temes estrella, el darrer en obtenir un acord que ha passat per aquest compromís de demostrar que les tesis de conservació de la zona són viables i no només responen a una estratègia de protesta per protestar.

Des de Salvem la Zona Agrícolha s'ha preguntat si aquest projecte és el que s'executarà o bé hi ha possibilitats de que sigui 'rebutjat'. El projecte (avantprojecte) és un estudi de viabilitat per demostrar que hi ha una solució alternativa possible a la que es plantejava el 2008 de totxo i concessionari de la BMW (recordem que aquesta solució del totxo va ser desestimada per l'ISA emès per la Generalitat de Catalunya). L'oficina 21 es planteja com a única alternativa viable al projecte de fer alguna cosa a cal Trabal l'opció '0', és a dir, deixar-lo com està.

Hem preguntat sobre els extrems de continguts d'aquest projecte recordant que nosaltres vam fer nostres les grans línies mestres d'un que s'havia presentat inicialment . S'ha estat obert a recollir necessàriament les aportacions de Salvem la Zona Agricolha i ens hem emplaçat a anar parlant en el futur.

La Plataforma Salvem la Zona Agricolha hagués preferit obtenir una resposta rotunda per part de l'alcaldessa de la ciutat quant a la retirada definitiva de qualsevol idea de posar-hi 'totxos' a la zona agricola, la darrera gran zona verda de la ciutat. Entenem que el fet que s'hagi creat aquesta oficina 21 per a la redacció d'un projecte a la zona en el que se'ns escoltarà és un pas important cap a la protecció i salvació definitiva del nostre patrimoni natural, històric i cultural. Però malgrat el seriós compromís adquirit per la coalició ICV-EUiA, no és encara un pas definitiu. Cal Trabal no està encara salvat. Del tot...

Salvem la Zona Agricolha seguirà vetllant per la preservació de cal Trabal, de la marina de L'Hospitalet i del riu Llobregat igual que ho ha fet fins el moment, sense pausa ni descans. Celebrem una oportunitat que s'obre i que pot comportar una interessant solució per a la totalitat i integritat de la zona. Estarem atents i hi col·laborarem si se'ns ho demana. Però no abaixarem la guàrdia perquè, malgrat el 3-1 del titular, el partit no s'ha acabat. Bon resultat de moment, però tot just comença la segona part... jugadors, al camp!

Avestrucisme o mirar el futur i escoltar la veu del poble? That's the question.

Durant aquesta passada campanya electoral hi ha hagut temes, com ara la immigració, el treball o el futur que ens depara aquest sistema que han capitalitzat el debat i han condicionat part del vot, i no vot, de la gent. Un dels temes sobre els que els partits s’han posicionat ha estat salvar cal Trabal, salvar la Zona Agrícola de L’Hospitalet de Llobregat.

De les candidatures majoritàries fins aquesta passada legislatura, el PSC s’ha mostrat fins ara a favorable a destruir la zona tal i com la coneixem apostant per mantenir un projecte que va ser desestimat legalment per la Generalitat de Catalunya. I que per tant és tècnicament inviable en aquell format. No es pronunciava en campanya en cap sentit CiU i el PP per contra optava per un manteniment de la zona agrícola amb certes transformacions no concretades. Tres opcions: la coalició ICV-EUiA, que ha obtingut dos regidors, així com ERC i les CUP optaven clarament i de forma decidida per la preservació íntegra de la zona agrícola. De les forces que han obtingut representació al consistori la nouvinguda PxC no se sap quina postura tenia, i si en té, sobre aquest tema.

Dels resultats de les eleccions quant a càrrecs electes es desprèn que el PSC ha estat la força més votada si bé ha perdut la majoria absoluta en un marc de retrocés generalitzat del PSC-PSOE a tot el país. Per contra, de les forces que formen part de Salvem la Zona Agrícolha l’opció ICV-EUiA que defensava com a cavall de batalla la preservació de la zona agrícola no únicament ha mantingut el nombre de regidors sinó que ha pujat lleugerament el nombre de vots i per una quarantena d’ells no obté un tercer regidor (recaigut en en 2n per a PxC en última instància).

Mentrestant ha durat la campanya, hi hagut manifestacions als hospitals, talls a la Gran Via, i acampats a la plaça de l’Ajuntament. I una força que propugna valors d’extrema dreta ha entrat al consistori. Les coses han canviat a L’Hospitalet.

Totes?

No. Sembla que la voluntat del PSC és, emprant un terme que va posar de moda en el seu dia l’ex-dirigent socialista Alfonso Guerra, d’un avestrucisme alarmant. Hi ha coses que no es poden obviar. I la gent ha donat un senyal. L’està donant cada dia. Hi ha cacerolades a la plaça de l’Ajuntament. Hi ha milers de veïns que arriben a creure que la gent arribada de fora és la causa de tots els seus mals. Algú no s’ha explicat bé. I hi ha coses que no poden continuar per on anaven. Si no es fa per canviar-les, que el Sr. del Río o la Sra. Borràs es preparin perquè d’aquí a 4 anys , o potser abans, L’Hospitalet de Llobregat passarà a estar governat, sense dubte, per una majoria conservadora i no pas per una majoria dita ‘d’esquerres’. I fora un canvi històric per a aquesta població tradicionalment considerada ‘obrera’.

Allà cadascú amb les seves responsabilitats. La història ens jutjarà. Però una de les coses que a nosaltres ens toca reivindicar és la preservació de la zona agrícola. Un tema pel que no cal ser ‘d’esquerres’ o de cap partit per entendre'l però on sí cal estimar la teva ciutat, la teva història i defensar un nou model pel futur per a tots plegats.

Salvar la zona agrícola és no renunciar al percentatge de zona verda que pertoca a aquesta ciutat, la tercera més densament poblada del món. És no ‘regalar’ urbanísticament a cap poble del costat part de la teva quota de zona verda a la que tenim dret a canvi de fer blocs, una pràctica aquesta posada en tela de judici per l’administració de justícia i perseguida penalment en temps recents en altres llocs... És no renunciar a la nostra història i al nostre patrimoni cultural i natural. És per contra invertir en el nostre futur i no hipotecar-lo per un model caduc curterministe de 4 totxos i un concessionari de la BMW....

‘La zona és privada i els propietaris la poden urbanitzar demà’ deien algunes veus de l’antic Ajuntament.... Es veu que no dominen totes les tècniques per tal d’evitar aquesta (il·legal sense passar per llargs tràmits administratius) remota possibilitat.

Algú ha preguntat si tots els parcs naturals, reserves naturals o xarxa natura 2000 de Catalunya són públics? NO, no ho són. Això impossibilita que siguin zones verdes protegides? NO, NO ho impossibilita. NO CAL que cal Trabal sigui públic per preservar-lo. Només cal obrir el zoom, veure què passa arreu del país i mirar com podem preservar els nostres interessos... Que l’estruç tregui el cap del forat. Volen que els propietaris no urbanitzin cal Trabal? Doncs es pot fer GRATIS en el primer ple que hi hagi.

Els promotors de les actuacions a cal Trabal previstes el 2008 tampoc no han de pensar que a L’Hospitalet no es vol generar ocupació, negoci o oportunitats. És una qüestió de lloc. No es pot sacrificar la darrera zona verda que ens queda. Si es vol generar ocupació, hi ha àmplies zones al voltant de la carretera del Mig desocupades. Aquesta sí és una altra veritable via del tren que separa la ciutat entre sud i nord... Si es vol generar ocupació, també s’han presentat iniciatives interessants com la dels horts solars a Bellvitge, on la gent fins i tot pot arribar a guanyar diners, o la de fer arròs ecològic a cal Trabal com es fa al delta de l’Ebre... perquè no?

No sabem si hi haurà pacte de govern entre el PSC i ICV-EUiA però per part de la darrera coalició el tema està clar i s’ha expressat en campanya. Si fem cas de les hemeroteques, les opcions han de passar per no comprometre cal Trabal. Altres opcions polítiques també s’han manifestat per salvar la zona agrícola.

Ara queda saber què farà el PSC. Avestrucisme, no veure on som, què ha passat i què està passant. Què passarà... de ser la darrera ciutat important governada ‘per les esquerres’ a Espanya a ser potser la ciutat que ha malbaratat la possibilitat de liderar una revalorització d’aquestes opcions. Tot per encaparrar-se en un projecte que la Generalitat de Catalunya va desestimar.

Sigui el que sigui el que passi, Salvem la Zona Agrícolha NO ABAIXA LA GUÀRDIA ni ha aturat les seves activitats. Al contrari, ja fa temps que estem movent fils, cada cop més gruixuts, més forts i més irreversibles, per a aconseguir la preservació d’aquesta zona, la darrera zona verda que tenim. I si convé fins a les darreres conseqüències, siguin del tipus que siguin.

El món ha canviat. Sembla que hi ha algú que no sap o no vol veure-ho. Ara hi ha una immillorable oportunitat d’avançar. De les que tothom guanya i ningú perd. Bé, si, algú perd: alguna empresa relacionada en algun temps amb un diputat trànsfuga.... trista coincidència d’interessos. Si es deixa perdre aquesta oportunitat, que cadascú s’atengui a les conseqüències.

El món de 2011 no és el món de 2008. I L’Hospitalet 2011-2015 no serà el de 2008. La gent no ho ha volgut així. I no ho voldrà així. D’això que no en quedi cap dubte.

Salvem La Zona Agricolha aconsegueix que es netegi l'antic dipòsit de vehicles a la marina de L'Hospitalet

Qui diu que protestar no serveix de res? Qui diu que la lluita està perduda? Nosaltres no: després de la pressió exercida des d'aquest bloc de la Plataforma Salvem la Zona Agrícolha des del mes de gener de 2011 (mireu l'entrada inicial de gener 2011 aquí) ja podem dir que ha estat la nostra denúncia recollida per la premsa, amplificada per alguns grups polítics municipals i també per associacions membres de la plataforma que avui dia, juny de 2011, ja podem dir que no hi ha runes, cotxes, camions ni deixalles a l'antic dipòsit de vehicles de la torre gran, a la marina de L'Hospitalet prop el riu Llobregat. La zona ha quedat neta.






Com podeu veure a les imatges del 2.6.2011 (compareu-les amb les del post inicial), la zona és força neta i, vista que és pública, reclamem s'adeqüi mínimament per poder-hi accedir a veure la riba del riu i poder actuar-hi tot recuperant-la per a la ciutadania. A prop de l'indret encara és actiu l'hort il·legal amb els animals de granja que es van fer públics en el seu moment i que no compleixen amb cap garantia sanitària coneguda, pel que encara resta feina per fer a la zona.

La zona de la Torre Gran , la bassa de laminació i la riba del Llobregat són el límit sud del terme municipal de L'Hospitalet de Llobregat i la seva recuperació per a la ciutadania és una oportunitat per acostar-nos al que sí s'està fent per a la ciutadania a l'altra banda del riu i que des d'aquest costat es contempla amb cert anhel i amb ganes de que sigui una realitat per al gaudi ciutadà i la recuperació de la natura en general.

I després de la tempesta... la festa del SOL

Quan encara tenim recents els ecos de la nit electoral passada, quan està damunt la taula la salvació de la Zona Agrícola de L'Hospitalet s'acosta una data assenyalada en el calendari per tots plegats: la festa del SOL, edició 2011.

Al calendari adjunt teniu la programació que s'ha organitzat per a tothom interessat en passar un bon dia en bona companyia.

Us hi esperem!