La 'neteja' de la zona de l'aparcament ha destrossat la plantació feta el febrer de 2010. En primer terme una branca de tamariu trinxada
Aniquil·lats, destruïts, trinxats, vaporitzats. No, no és un titular de Pedro Piqueras a Tele 5. És el que hem trobat avui a Cal Trabal. La feina d'un any. La vida d'uns éssers vius destruïda per la ineficàcia, ineficiència i diguem-ho clar, el desconeixement i la barroeria dels tècnics (tècnics???) municipals encarregats d'efectuar el que sembla ha estat una pretesa neteja d'una part de la zona on aparquen vehicles particulars dins la zona pública de cal Trabal. I diem pretesa perquè a la zona encara queden escombraries (mireu la darrera foto) i el que ja no queden són uns tamarius autòctons que portaven un any a la zona.
Una branca de tamariu, viva, trinxada per la maquinària de l'Ajuntament.
Aquesta és una foto per a la història. Els tamarius que es van plantar ja no hi són. Han estat 'netejats' per l'Ajuntament.
Quina ha estat la sorpresa quan, en una visita rutinària el 5.2.2011 hem trobat uns cartells municipals anunciant la 'neteja' i tot el marge del talús desbrossat, sense miraments, i sense reconèixer aquests arbrets de ja alguns 2 cm de gruix, clarament diferents de les 'males herbes' de l'entorn. Un procediment destraler, com el que aplica l'Ajuntament a la zona agrícola de L'Hospitalet. O millor, com el que NO aplica, ja que a la bassa de laminació i la Torre Gran continuen esteses les tonelades d'escombraries acumulades a l'antic dipòsit municipal de vehicles. I l'hort-granja il·legal amb el cavall, ponys i altres animals sense garanties sanitàries campant per una zona que és PÚBLICA i és de tothom i que reivindiquem com a necessària per a la ciutat.
Davant aquesta acció destralera la Plataforma NO donarà el seu braç a tòrcer. Han tallat 10 o 15 arbres? En plantarem 150! És un terreny públic. És de tothom i el reivindiquem, com la seva qualificació urbanística estableix, com a zona verda.
Senyores i senyors de l'Ajuntament, prenguin nota.
Uns rètols avisaven de la 'neteja especial'... i tan especial... no han deixat res... Ara, els cotxes continuen envaint-ho tot.
Molta neteja no han fet, perquè com podeu observar, de restes i brutícia encara en queda. De tamariu, ni un.
Paisatges de L'Hospitalet de Llobregat que no volem veure
En un post anterior us parlavem de què s'ha inclòs la zona de la marina de L'Hospitalet a la xarxa de recomptes faunístics internacionals per tal d'avaluar com canvia inteanualment la importància de la zona. Però hi ha coses que semblen no canviar: l'abandonament que pateix aquesta zona i en particular el paper que l'Ajuntament de L'Hospitalet té en part d'aquests fets:
L'aparcament il·legal a cal Trabal
Dins la zona pública de cal Trabal on la plataforma es va manifestar per exigir que allò no era un parking sinó un parc, es continua aparcant sense més i sense límit. Més de 200 vehicles s'han detectat simultàniament aquests dies. No es pot tolerar que una zona de tots sigui ocupada per uns pocs. I la Plataforma no ho tolerarà gaire més.
Les antigues zones agrícoles de la marina de L'Hospitalet tornen a estar sembrades... però de porqueria!
L'abandonament de l'antic dipòsit municipal de vehicles
En una zona on manquen els accessos al riu, on hi ha fauna interessant per observar i on es podrien recuperar espais per la ciutadania, denunciem que en data 29.1.2011 l'espai ocupat per l'antic dipòsit municipal de vehicles, prop el riu Llobregat era ple de brutícia procedent dels vehicles abans dipositats a la zona i també d'altres deixalles inorgàniques. A més, la zona estava ocupada, desconeixem si de forma legal, però tot sembla indicar que 'per veïnatge' per remolcs de l'empresa Tasmar, que estaven aparcats damunt el que era el terreny municipal públic com es pot veure a les fotografies adjuntes. Així doncs no es pot recuperar la zona per a la ciutadania, però sí resulta ideal com un descampat ple de deixalles, porqueria i, a sobre, vehicles privats. Denunciem aquí l'estat de conservació intolerable d'aquest espai i exigim la seva neteja, condicionament per al públic i recuperació per la ciutadania d'acord amb les directrius que les entitats de la Plataforma tenen per a l'espai, a hores d'ara absolutament marginal i abandonat.
En primer terme el senyal de l'Ajuntament prohibint el pas, i en segon les instal·lacions de Tasmar
Dins l'antic dipòsit municipal de vehicles (actual abocador incontrolat), també hi ha vehicles de Tasmar (?¿)
Els vehicles de Tasmar són aparcats dins el recinte de l'antic dipósit municipal de vehicles. Perquè?
Horts i 'granja' il·legal
A la mateixa zona, a la cantonada de la C-31 i l'antiga carretera del Prat, prop la masia catalogada de la Torre gran, hi havia sols ocupats per horts il·legals però el que és més preocupant, amb presència d'animals de granja lliures com gallines, oques, ànecs, ponies i cavalls (!). Aquesta concentració d'animals no té cap garantia sanitària i constitueix un risc sanitari de primer ordre. Efectivament, el municipi de L'Hospitalet de Llobregat va ser declarat en el seu dia zona de risc per a la grip aviar (vegeu mapa). I és conegut que els animals domèstics sense garanties estacionats a l'aire lliure són vectors de malalties tropicals com el West Nile virus.
Darrera la tanca 'reciclada' s'amaga una granja amb contenidors reciclats però també cavalls, ponys, oques, gallines... Això no pot ser
Mapa oficial dels municipis declarats zona de risc per a la grip aviar. L'Hospitalet n'és un.
No es pot consentir que existeixin instal·lacions irregulars d'aquest tipus a prop del riu, una ruta migratòria coneguda, i prop l'Hospital de Bellvitge que poden arribar a posar en perill la salut dels nostres ciutadans. Malgrat la psicosi de la grip aviar, com la de la grip A, va passar, no és menor el risc de transmissió de malalties per vectors com els esmentats particularment si els animals no tenen cap mena de control ni garantia sanitària. La marginalitat de la zona convida a aquesta mena d'activitats i n'augmenta el riscos per a la ciutadania. Cal regularitzar-ne l'ús i convertir l'espai en un indret per al gaudi públic, millor antídot dels possibles per a la desaparició d'activitats irregulars com ara aquesta.
Potser les zones del sud de la marina de L'Hospitalet són desconegudes per a la majoria de la ciutadania. El mateix passa amb els seus edificis catalogats com a patrimoni arquitectònic. El que no podem restar és impassibles davant l'oblit d'una extensió més que considerable del nostre terme municipal, superior a les 10 hectàries i equivalent a més de 13 cops el tamany del camp del FC Barcelona. A L'Hospitalet no ens ho podem 'permitir'. I com deia en Núñez, encara seguint el símil futbolístic 'és motiu de sese'.
Durant el mes de gener de cada any es censen els ocells que venen a hivernar a Catalunya en coordinació amb tots els països d'Europa. Aquest cens a Catalunya és coordinat per la Generalitat de Catalunya i hi participen fins més de 300 voluntaris i professionals d'espais protegits, l'administració, guardes, ONGs, voluntaris i personal interessat en general.
Des de fa dos anys que la zona agrícola de L'Hospitalet és inclosa al cens hivernal, atesa la presència d'espècies d'interès a l'àrea. El tram de riu de la ciutat ja ho havia estat tradicionalment dins la localitat 'Delta del Llobregat'. En dies anteriors s'havia censat el riu al nord de la C-31 i cal Trabal, detectant-se importants espècies protegides com l'aligot i una ruta migratòria rellevant connectant la vall baixa i el port de Barcelona per la que van transitar 4600 gavines.
El 2011, el delta del Llobregat s'ha compartimentat en diferents localitats, ara reservant-se l'etiqueta tradicional per a les zones protegides de l'aiguamoll i afegint-se les localitats 'Vall Baixa' des de Sant Boi fins a Martorell (ja feta de forma diferenciada des de 2005) i, novetat, la localitat 'Delta del Llobregat interior' per a les àrees deltaiques no incloses dins la vall baixa ni dins l'espai protegit. En el marc del recompte d'aquesta darrera 'nova' localitat efectuat el 29.1.2011 i organitzat per l'entitat adherida a la plataforma 'DEPANA' que s'han recorregut entre altres les zones del riu Llobregat 'entre ponts' i la bassa de laminació, ambdues àrees dins la Marina de L'Hospitalet.
La Torre Gran i la bassa de laminació en primer terme. 29.1.2011
La bassa de laminació i la Torre Gran
Al costat de la masia de la Torre Gran, dins el catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat i cada cop en pitjor estat de conservació, trobem la bassa de laminació construïda per a regular fluxos d'aigua de pluja i escolament, presentava un grau d'inundació incipient i s'hi van observar de forma rellevant tres xivites (Tringa ochropus) hivernant-hi. A més la zona acollia dos rossinyols bords i un repicatalons, essent aquesta espècie molt escassa a L'Hospitalet. Tant la Plataforma com el grup de treball del riu i biodiversitat del Consell Municipal de la Sostenibilitat han demanat de potenciar l'interès faunístic i també les visites per al públic a aquesta zona que cal recuperar per a la ciutat de L'Hospitalet i pel delta del Llobregat en general. En aquest sentit, des d'entitats de la Plataforma ja s'estan dibuixant idees al respecte de propostes per a millorar ambientalment aquesta zona i el seu entorn.
El llistat complert del cens figura a continuació:
Esplugabous (Bubulcus ibis) 1
Xivita (Tringa ochropus) 3
Gavina riallera (Larus ridibundus) +
Gavià argentat de potes grogues (L.michahellis) +
Titella (Anthus pratensis) 3
Cuereta blanca (Motacilla alba) 2
Cuereta torrentera (M.cinerea) 1
Rossinyol bord (Cettia cetti) 1
Pit-roig (Erithacus rubecula) 2
Tallarol de capnegre (Sylvia melanocephala) 2
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) 2
Bitxac comú (Saxicola torquatus) 1
Pardal xarrec (Passer montanus ) 10
Pardal comú (P.domesticus) +
Colom domèstic (Columba livia var.domestica) +
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) +
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) 1
(Autors: José García Moreno/ Ricard Gutiérrez)
Fotges al riu Llobregat a L'Hospitalet de Llobregat. 29.1.2011
El riu Llobregat ‘entre ponts’
Travessant l’antic dipòsit municipal de vehicles (objecte d’un següent post en aquest blog), hem arribat a la riba del Llobregat ‘entre ponts’ (de l’Ave i de la C-31). Allà el nombre d’ocells aquàtics ha augmentat i gairebé estableix records per al municipi quant a espècies com la fotja (Fulica atra) i presenta espècies tan rellevants com el blauet (Alcedo atthis) o el cabusset (Tachybaptus ruficollis). El nombre de passeriformes no és significatiu i respon a la brevetat del cens.
El llistat complert del cens figura a continuació:
Fotja (Fulica atra) 17 individus
Ànec coll-verd (Anas platythynchos) 9 exemplars
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 3 exs.
Polla d’aigua (Gallinula chloropus) 7 exs.
Martinet blanc (Egretta garzetta) 3 exs.
Blauet (Alcedo atthis ) 1 ex.
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) 1 ex.
Pit-roig (Erithacus rubecula) 2 exs.
Tallarol de capnegre (Sylvia melanocephala) 1 exs.
(Autors: José García Moreno/ Ricard Gutiérrez)
La presència de diferents espècies protegides i d'interès palesa un cop més la importància de la zona agrícola, el riu i la marina de L'Hospitalet de Llobregat que és una part d'interès del conjunt del delta del Llobregat i una part del patrimoni natural, històric i cultural de la ciutat que no es pot menystenir.
Sí, ara ho podem dir clar. Venen els reis mags! I això en part perquè el dia 3.1 els membres de la Plataforma els vàrem entregar el mapa que els permetrà arribar des del riu a la ciutat, a Bellvitge per des d'allà traslladar-se a l'inici de la cavalcada a Santa Eulàlia.
L'acte, seguit per la ràdio i la televisió de L'Hospitalet de Llobregat (vegeu video a sota) va ser un èxit i algunes desenes de nenes i nens petits i nenes més grans i nens ja amb barba, vàrem entregar molt contents tots els nostres desitjos al patge reial de la plaça de l'Ajuntament. També podeu llegir la crònica al digital-h aquí.
I és que fa dos anys que els reis ens ajuden a protegir les nostres zones agrícoles i naturals. Ja aniria essent hora que els que tenen la potestat de dirigir-nos i manar a l'Ajuntament prenguessin consciència d'aquest fet, particularment enguany que toca eleccions.... Els reis mags ho tenen clar i enguany coneixeran el riu i la zona agrícola. Gràcies per venir pel riu. A veure si a alguns dels que manen els deixaran carbó si no protegeixen i salven la zona agrícola!
Ara bé, sembla que els reis mags ens anuncien un canvi climàtic sobtat, perquè el nostre riu Llobregat que sí, atresora espècies de peixos i altres vertebrats d'importància internacional, ara resulta que té peixos dels esculls de corall com el Nemo que surt a la foto de sota. I meduses i pops, que sí que hi són a la Mediterrània, però més cap al mar...
Potser l'Ajuntament ja ens anuncia un canvi climàtic imminent? Paga la pena recordar que aquí, a la zona agrícola i al riu no ens cal importar fauna de fora, perquè en tenim de molt interessant i de molt amenaçada. Ha estat aquesta una oportunitat perduda pels organitzadors de l'Ajuntament per tal de difondre els valors de la ciutat i del Llobregat als nens i no deixar-se entabanar per uns productes made-in-usa (o Taiwan, tant és) que ens són aliens.
Els reis mags venen pel riu Llobregat que sembla s'ha tornat tropical amb peixos d'esculls de corall i tot!
Orient -> Delta del Llobregat -> riu però... per on passen els reis?
Al tanto: diu la propaganda de l'Ajuntament que un cop arribin els reis al riu, a través del delta, arribaran a Santa Eulàlia. Però per on?. Són màgics però no tant... ep, que no es quedin al Prat si no troben el camí, nenes i nens!!!. Ens manca urgentment un camí que connecti el riu i la zona agrícola amb Bellvitge i la ciutat. Pels reis i pel veïnat. Sabem des de la Plataforma que hi ha gent a l'Ajuntament que hi està treballant, però ara mateix els reis estaran perduts un cop arribin al pont de l'autovia de Castelldefels.
I és per això que els hem d'ajudar!
I farem dues coses!
En primer lloc, i perquè l'any vinent no passi el mateix, els escriurem una carta des d'aquest enllaç oficial dels reis mags a L'Hospitalet de Llobregat donant les gràcies de venir pel riu i la zona agrícola i demanant que ens continuïn ajudant a conservar-la. Necessitem salvar la zona agrícola, el riu i també fer un camí perquè tots, reis mags inclosos, puguem arribar a la zona agrícola i el riu i visitar-les.
En segon lloc, podeu venir amb els membres de la plataforma Salvem la Zona Agrícolha el proper dilluns dia 3.1.2011 a les 18 hores a la plaça de l'Ajuntament a lliurar el MAPA que hem preparat per a què els reis mags NO ES PERDIN entre el riu i la cavalcada. El lliurarem al patge reial i així, mentre no hi hagi camí ben fet, els explicarem per on hem de passar les persones que volem visitar aquesta part del nostre municipi.
Escriviu la carta! Demaneu que es conservi el riu i la zona agrícola! Lliurem el mapa al patge perquè no es perdin els reis i arribin sans i estalvis a la cavalcada del dia 5! Sense mapa ho tindrien difícil per arribar-hi!
Us hi esperem. Ens queda poc medi natural. És part de la nostra història. I és part del nostre futur. Conservem-lo. És cosa de tothom.
Habemus nou govern. Tal i com dèiem a l’anterior post d’aquest blog de la Plataforma hi ha algunes formacions polítiques que clarament han apostat per la preservació de la zona agrícola de L’Hospitalet, un signe d’identitat i de la nostra història lligada a l’epítet ‘de Llobregat’ que dona cognom a la nostra ciutat. Aquesta dèria dels plans de l’Ajuntament de L’Hospitalet de destruir la zona agrícola bé que ha estat contestada també per la coalició Convergència i Unió, ara al capdavant del govern de la Generalitat de Catalunya.
Però serà la nostra veïna i ara diputada també la Sra. Meritxell Borràs l’encarregada de vetllar per l’ordenament urbanístic de Catalunya? . No directament. El nou govern anunciat a la premsa pel President, Sr. Artur Mas, dona la cartera de Política Territorial, Habitatge i Sostenibilitat al Sr. Lluís Recoder, Alcalde de Sant Cugat del Vallès i relacionat pel setmanari El Triangle en aquesta publicació amb Cal Trabal mitjançant la societat Hackerson International SL en la que participa la seva dona (i altres personalitats com ara el Sr. Joan Laporta, diputat per Solidaritat Catalana entre d’altres).
Tarzán i el yuyu
Aquesta cartera recaiguda en el Sr. Recoder, senyalat per aquell setmanari com a eventual impulsor dels plans de destrucció de la zona agrícola de L’Hospitalet, fixeu-vos que també acull les parts ‘d’Habitatge i Sostenibilitat’ que fins ara eren dins el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Aquest departament ha estat dilapidat pel nou govern i se li ha aplicat la tècnica aquella de les pelis de Tarzan, de lligar un infortunat a dues palmeres creuades i partir-lo en dos parts en deslligar les palmeres, separant-lo entre Agricultura el Medi Natural i la Política Territorial la resta. Quina importància té això? Molta. Perquè va ser el desaparegut DMAH el que va dictaminar l’Informe de Sostenibilitat Ambiental que va ferir el projecte de cal Trabal fa uns mesos. I el que és reclamat per la ciència i la universitat (vegeu l’article del Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, Dr. Narcís Prat) com a necessari per un país que sembla el deixa de banda.
La mujer del César
I ara què doncs?. Tranquil·litat i no abaixar la guàrdia. Diu l’article 404 del Codi Penal “A la autoridad o funcionario público que, a sabiendas de su injusticia, dictare una resolución arbitraria en un asunto administrativo se le castigará con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de siete a diez años”. Afegeix el mateix codi a l’article 319 que 'Se impondrán las penas de prisión de seis meses a tres años, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de seis meses a tres años, a los promotores, constructores o técnicos directores que lleven a cabo una construcción no autorizada en suelos destinados a viales, zonas verdes, bienes de dominio público o lugares que tengan legal o administrativamente reconocido su valor paisajístico, ecológico, artístico, histórico o cultural, o por los mismos motivos hayan sido considerados de especial protección.
Si afegíssim la participació d’alguna persona relacionada ni que sigui indirectament amb l’eventual profit d’una actuació a cal Trabal, tindríem un pressumpte delicte de cohecho passiusegons el codi penal i com s’explica en aquest blog:
Artículo 422 “Los jurados, árbitros, peritos, o cualesquiera personas que participen en el ejercicio de la función pública”. La acción consiste en solicitar o recibir por sí o por persona interpuesta, dádiva o presente, dice la Ley, es decir, “regalos” o aceptar ofrecimiento o promesa para el ejecutar un acto. La dádiva o presente sobre los que recae la acción, deben ser de contenido económico, como demuestra sobre todo el que a la hora de establecer una pena de multa ésta se fije en función del valor de la dádiva.
También cabe cohecho cuando se hace una donación a tercero, pariente, amigo o a una organización (partido político,p.ej). La cuantía de la dádiva o presente debe ser relevante.
Resulta davant tots aquests fets especialment adient la dita aquella sobre la dona del César en la que se viene a decir que "No basta que la mujer del César sea honesta; también tiene que parecerlo. O sigui que tranquil tothom perquè una conselleria on el màxim responsable té un parentiu familiar directe amb propietaris de cal Trabal mai de la vida podrà sancionar cap actuació que pugui semblar impròpia ‘de la dona del César’.
Al revés. Esperem que allò que es deia fa temps sobre la necessitat de preservar la zona agrícola, sobre la inconveniència de destruir aquest espai natural que conforma una part del delta del Llobregat com és cal Trabal sigui defensat a capa i espasa pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el partit que l’empara que, quan ha parlat en clau municipal, sempre ha deixat ben clara la seva postura a favor de preservar aquest signe d’identitat. Ara té una oportunitat daurada. Agradin o no agradin les pelis de romans o de Tarzan.
Cal revisar alguna d’aquestes potser, on les zones intocables eren 'yuyu' (o iuiu) i aquells indígenes de la selva que semblaven estressats d’anar-hi accelerats pel metratge de mitjans de segle XX es negaven a entrar-hi, podent Johnnie Weissmuller i els seus trobar recer. Ni cal Trabal és 'yuyu', ni som Tarzan, la mona xita o algun d’aquells simpàtics personatges, però sí, de la mateixa manera que veiem entranyables aquelles pel·lícules, també volem que es conservi la zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat què, per molts de nosaltres, és igualment valuosa i part de la nostra història, cultura i identitat. Fins i tot els reis mags ho saben! Però d'això ja en parlarem un altre dia.
Un projecte de desenvolupament urbanístic plantejat al delta del Llobregat ha estat rebutjat en els termes plantejats per la Generalitat de Catalunya, en ser incompatible amb la preservació de la zona.
Paga la pena llegir-se l'informe per veure què, amb independència del govern que hi hagi a la Generalitat, hi ha un munt de disposicions internacionals que vetllen per zones naturals com la del delta del Llobregat de la que cal Trabal i el riu a L'Hospitalet de Llobregat en formen part... quan s'adonarà l'Ajuntament de L'Hospitalet del que passa al seu voltant?
La 'neteja' de la zona de l'aparcament ha destrossat la plantació feta el febrer de 2010. En primer terme una branca de tamariu trinxada
Una branca de tamariu, viva, trinxada per la maquinària de l'Ajuntament. 
Aquesta és una foto per a la història. Els tamarius que es van plantar ja no hi són. Han estat 'netejats' per l'Ajuntament. 
Uns rètols avisaven de la 'neteja especial'... i tan especial... no han deixat res... Ara, els cotxes continuen envaint-ho tot.
Molta neteja no han fet, perquè com podeu observar, de restes i brutícia encara en queda. De tamariu, ni un.
