Durant aquesta passada campanya electoral hi ha hagut temes, com ara la immigració, el treball o el futur que ens depara aquest sistema que han capitalitzat el debat i han condicionat part del vot, i no vot, de la gent. Un dels temes sobre els que els partits s’han posicionat ha estat salvar cal Trabal, salvar la Zona Agrícola de L’Hospitalet de Llobregat.
De les candidatures majoritàries fins aquesta passada legislatura, el PSC s’ha mostrat fins ara a favorable a destruir la zona tal i com la coneixem apostant per mantenir un projecte que va ser desestimat legalment per la Generalitat de Catalunya. I que per tant és tècnicament inviable en aquell format. No es pronunciava en campanya en cap sentit CiU i el PP per contra optava per un manteniment de la zona agrícola amb certes transformacions no concretades. Tres opcions: la coalició ICV-EUiA, que ha obtingut dos regidors, així com ERC i les CUP optaven clarament i de forma decidida per la preservació íntegra de la zona agrícola. De les forces que han obtingut representació al consistori la nouvinguda PxC no se sap quina postura tenia, i si en té, sobre aquest tema.
Dels resultats de les eleccions quant a càrrecs electes es desprèn que el PSC ha estat la força més votada si bé ha perdut la majoria absoluta en un marc de retrocés generalitzat del PSC-PSOE a tot el país. Per contra, de les forces que formen part de Salvem la Zona Agrícolha l’opció ICV-EUiA que defensava com a cavall de batalla la preservació de la zona agrícola no únicament ha mantingut el nombre de regidors sinó que ha pujat lleugerament el nombre de vots i per una quarantena d’ells no obté un tercer regidor (recaigut en en 2n per a PxC en última instància).
Mentrestant ha durat la campanya, hi hagut manifestacions als hospitals, talls a la Gran Via, i acampats a la plaça de l’Ajuntament. I una força que propugna valors d’extrema dreta ha entrat al consistori. Les coses han canviat a L’Hospitalet.
Totes?
No. Sembla que la voluntat del PSC és, emprant un terme que va posar de moda en el seu dia l’ex-dirigent socialista Alfonso Guerra, d’un avestrucisme alarmant. Hi ha coses que no es poden obviar. I la gent ha donat un senyal. L’està donant cada dia. Hi ha cacerolades a la plaça de l’Ajuntament. Hi ha milers de veïns que arriben a creure que la gent arribada de fora és la causa de tots els seus mals. Algú no s’ha explicat bé. I hi ha coses que no poden continuar per on anaven. Si no es fa per canviar-les, que el Sr. del Río o la Sra. Borràs es preparin perquè d’aquí a 4 anys , o potser abans, L’Hospitalet de Llobregat passarà a estar governat, sense dubte, per una majoria conservadora i no pas per una majoria dita ‘d’esquerres’. I fora un canvi històric per a aquesta població tradicionalment considerada ‘obrera’.
Allà cadascú amb les seves responsabilitats. La història ens jutjarà. Però una de les coses que a nosaltres ens toca reivindicar és la preservació de la zona agrícola. Un tema pel que no cal ser ‘d’esquerres’ o de cap partit per entendre'l però on sí cal estimar la teva ciutat, la teva història i defensar un nou model pel futur per a tots plegats.
Salvar la zona agrícola és no renunciar al percentatge de zona verda que pertoca a aquesta ciutat, la tercera més densament poblada del món. És no ‘regalar’ urbanísticament a cap poble del costat part de la teva quota de zona verda a la que tenim dret a canvi de fer blocs, una pràctica aquesta posada en tela de judici per l’administració de justícia i perseguida penalment en temps recents en altres llocs... És no renunciar a la nostra història i al nostre patrimoni cultural i natural. És per contra invertir en el nostre futur i no hipotecar-lo per un model caduc curterministe de 4 totxos i un concessionari de la BMW....
‘La zona és privada i els propietaris la poden urbanitzar demà’ deien algunes veus de l’antic Ajuntament.... Es veu que no dominen totes les tècniques per tal d’evitar aquesta (il·legal sense passar per llargs tràmits administratius) remota possibilitat.
Algú ha preguntat si tots els parcs naturals, reserves naturals o xarxa natura 2000 de Catalunya són públics? NO, no ho són. Això impossibilita que siguin zones verdes protegides? NO, NO ho impossibilita. NO CAL que cal Trabal sigui públic per preservar-lo. Només cal obrir el zoom, veure què passa arreu del país i mirar com podem preservar els nostres interessos... Que l’estruç tregui el cap del forat. Volen que els propietaris no urbanitzin cal Trabal? Doncs es pot fer GRATIS en el primer ple que hi hagi.
Els promotors de les actuacions a cal Trabal previstes el 2008 tampoc no han de pensar que a L’Hospitalet no es vol generar ocupació, negoci o oportunitats. És una qüestió de lloc. No es pot sacrificar la darrera zona verda que ens queda. Si es vol generar ocupació, hi ha àmplies zones al voltant de la carretera del Mig desocupades. Aquesta sí és una altra veritable via del tren que separa la ciutat entre sud i nord... Si es vol generar ocupació, també s’han presentat iniciatives interessants com la dels horts solars a Bellvitge, on la gent fins i tot pot arribar a guanyar diners, o la de fer arròs ecològic a cal Trabal com es fa al delta de l’Ebre... perquè no?
No sabem si hi haurà pacte de govern entre el PSC i ICV-EUiA però per part de la darrera coalició el tema està clar i s’ha expressat en campanya. Si fem cas de les hemeroteques, les opcions han de passar per no comprometre cal Trabal. Altres opcions polítiques també s’han manifestat per salvar la zona agrícola.
Ara queda saber què farà el PSC. Avestrucisme, no veure on som, què ha passat i què està passant. Què passarà... de ser la darrera ciutat important governada ‘per les esquerres’ a Espanya a ser potser la ciutat que ha malbaratat la possibilitat de liderar una revalorització d’aquestes opcions. Tot per encaparrar-se en un projecte que la Generalitat de Catalunya va desestimar.
Sigui el que sigui el que passi, Salvem la Zona Agrícolha NO ABAIXA LA GUÀRDIA ni ha aturat les seves activitats. Al contrari, ja fa temps que estem movent fils, cada cop més gruixuts, més forts i més irreversibles, per a aconseguir la preservació d’aquesta zona, la darrera zona verda que tenim. I si convé fins a les darreres conseqüències, siguin del tipus que siguin.
El món ha canviat. Sembla que hi ha algú que no sap o no vol veure-ho. Ara hi ha una immillorable oportunitat d’avançar. De les que tothom guanya i ningú perd. Bé, si, algú perd: alguna empresa relacionada en algun temps amb un diputat trànsfuga.... trista coincidència d’interessos. Si es deixa perdre aquesta oportunitat, que cadascú s’atengui a les conseqüències.
El món de 2011 no és el món de 2008. I L’Hospitalet 2011-2015 no serà el de 2008. La gent no ho ha volgut així. I no ho voldrà així. D’això que no en quedi cap dubte.
