Llegim a la premsa el que ja estem dient fa dies: tots els municipis riberencs del Llobregat (menys L'Hospitalet de Llobregat) estan fent accions per recuperar el riu, per acostar-lo a la ciutadania, per guanyar en qualitat de vida i en actius mediambientals.
Ara... això sembla aquell mapa de l'Asterix i la Gàl·lia: Tots els municipis? No! Hi ha una ciutat 'irreductible' on no hi ha manera que ens afegim a la corrent imparable de protecció de la natura, de l'entorn, dels paisatges, de la convivència harmònica entre l'ésser humà i la natura. Que en comptes de mirar al riu mira als constructors de pisos i especuladors urbanístics, com si deitats paganes fossin (serà perquè paguen algo?), per veure si solucionen 'els temes' per la via fàcil i recuperen 'algo' perquè callin els ciutadans, que total 'això de can Trabal està lluny del centre i hi ha quatre carxofes...'. Recuperar alguna cosa a costa de vendre la meitat de l'ànima al diable però.
Doncs no. No volem la xocolata del lloro. No volem solucions fàcils ni ràpides. Volem el que és nostre: tota la zona agrícola com a tal. I accedir al riu Llobregat. Com fan ja els ciutadans del Prat de Llobregat, de Cornellà i ara de Sant Boi de Llobregat (mireu el retall de premsa adjunt, de La Vanguàrdia del 9.12.2008). O els de Molins de Rei o...
Que demanem la lluna? Senyors promotors d'aquests plans de destrucció de la zona agrícola: deixeu ja de fer-vos els gals irreductibles i entreu en raó!. No hi ha pocions màgiques del Panoràmix (o era Panorquadis?) que arreglin això. Serà més difícil, costarà més però la ciutadania no té pressa. Si l'objectiu final és el que es persegueix. Som massa gent per estar-hi equivocats. I ho sabeu.
Ja està bé de sentir vergonya quan veiem aquestes notícies de com els altres municipis sí recuperen el seu territori. Nosaltres, el segon municipi amb més habitants de Catalunya, també volem un projecte que l'ilusioni. I que no sigui de ciment, per variar.
Volem la zona agrícola, volem el riu i el volem ja. Prou de prendren's el pel, que a alguns ja no ens queda gaire.
No hay comentarios:
Publicar un comentario