jueves, 1 de septiembre de 2011

Cal Trabal any 4. Una revisió post-estiuenca de com estem i on anem


- Cal Trabal? Què és això de cal Trabal? Ah, sí, els camps aquells als costat de "la residència"... - Que volen fer què? Blocs de pisos? Si home, poc que queda de zona agrícola i de com era L’Hospitalet abans i ens ho trauran ara per fer-hi blocs...

Una mica així, amb aquesta sorpresa inicial, un pel de desconeixement de com es deia la zona aquella que tothom ha vist entre la ronda i l’hospital de Bellvitge començava la sorpresa primer, indignació a continuació i mobilització tot seguit que ens va dur a lluitar per preservació de la darrera zona agrícola de L’Hospitalet, per la zona de cal Trabal.

Gràcies a un informe conegut en el Consell Municipal de la Sostenibilitat a mitjans de 2008 diferents persones del barri i de la ciutat van considerar que això no podia ser. Que Bellvitge i la ciutat ja tenien prou totxo i que no necessitàvem blocs de 15 pisos, concessionaris de cotxes de luxe ni cap sacrifici per ‘condicionar el patatal’ que alguns consideraven que la darrera zona agrícola de L’Hospitalet era.

La Plataforma Salvem la Zona Agricolha (amb lh de l’Hospitalet) ràpidament va redactar un manifest al que es va adherir gran quantitat de gent, i que és disponible a internet en el seu bloc, òrgan d’expressió d’aquesta amalgama de ciutadanes i ciutadans preocupats per la nostra ciutat.

Malgrat el desconeixement durant bastant de temps dels plans concrets de destrucció del que era qualificat urbanísticament de zona verda i presentava en la realitat un aspecte agrícola, es van articular activitats, declaracions i accions per reivindicar la seva conservació. Es va escriure als reis mags i els infants de la ciutat els van entregar una carta demanant la conservació de cal Trabal. Es va fer una marxa reivindicativa el 24 de maig de 2009 amb tractor inclòs que va reunir més de 500 persones i finalment, les nostres al·legacions al projecte presentat, ara sí, per l’Ajuntament van ser recolzades per la Generalitat de Catalunya el juny de 2009 dient que aquell projecte de blocs, concessionaris i totxo era inviable tal i com estava plantejat. No s’havia guanyat encara. Ara havíem de dir què és el que volíem per a la zona i així es va fer la tardor del 2009 esbossant les línies mestres del que es volia per a la zona agrícola de l’Hospitalet: la seva conservació, un ús públic sostenible, uns espais per a l’educació ambiental i la recuperació d’hàbitats naturals com ara les arbredes de ribera.

Durant el 2010 la bombolla immobiliària va acabar d’explotar i amb ella el planejament fonamentat en el totxo va començar a ser mal vist de forma general. Fins i tot determinada premsa apuntava a ex-càrrecs del FC Barcelona darrera de part d’aquestes actuacions. La plataforma va seguir actuant sobre el terreny denunciant l’aparcament i els abocaments il·legals de l’entrada de la zona agrícola. Una nevada el març de 2010 ens recordava també el paper que l’aqüífer subterrani que tenim té com a zona de reserva estratègica d’aigua. Aigua que arriba millor a través de zones com cal Trabal que no pas per teulades d’uralita o totxos com els que ens volien posar.

Vam continuar treballant per la difusió de la zona i reclamant ara un camí d’accés al riu damunt de l’àmbit de cal Trabal que era públic. La tardor de 2010 vam fer una caminada en la que preteníem iniciar la reconquesta del Llobregat. Les protestes populars van passar a l’àmbit polític amb les eleccions de 2010 i 2011. Finalment la nostra reivindicació de camí al riu es va materialitzar i algunes forces polítiques demanaven la conservació de la zona agrícola. El 2011 hem afegit a les nostres reivindicacions la zona de la Torre Gran, també a la marina de L’Hospitalet, al sud de cal Trabal i s’ha anat avançant en la materialització d’aquest accés al riu, altre cop reivindicat l’abril de 2011.

Després de les eleccions municipals darreres sembla que el projecte inicial de cal Trabal és ja història. Ho és? No ho tenim clar. Mentre hi hagi a l’Ajuntament els impulsors del projecte inicial encara orgullosos del mateix (tot i la negativa taxativa de la Generalitat i el clamor popular) anirem malament. Encara hi ha molta gent que només totxos quan veu un espai lliure, com aquell ex-president d’un equip de futbol català parodiat a un programa de tv3 que allà on mirava només veia euros. Però estem a l’any 4 de l’era Salvem la Zona Agrícolha. Som molta gent. I de molts colors i de moltes idees. Som, com definia algú, un pop. No importa que aturin o defalleixi una pota. Hi ha més. I tot plegat s’aguanta. Ara estem esperant un projecte alternatiu de l’Ajuntament per preservar la zona. Una bona oportunitat. Ara ja tindrem un camí (o caminet potser...) al riu. Una bona realitat. Però el temps ens ve donant la raó. Una de les ciutats més densament poblades del món no vol més blocs. No vol més totxo. Ni la meitat ni un 10% del total. No en vol. Vol zones naturals, agrícoles i verdes. I si no hi ha diners per fer-les, esperarem. Com hem esperat 30 anys.

Mentrestant els falcons, esplugabous, gavines o bernats pescaires continuaran voltant per cal Trabal. I serem molts els que gaudirem, ni que sigui des de la distància, d’haver contribuït a la preservació d’aquest espai natural i de memòria històrica que és la nostra zona agrícola.