sábado, 23 de enero de 2010

Analogies faunístiques

Els miriàpodes són uns invertebrats a primer cop d’ull força fastigosos per la majoria de la gent (excepte els de la seva mateixa titulació acadèmica i artròpodes propers), caracteritzats per la multitud de potes que tenen, cosa que a alguns d’ells els ha valgut el sobrenom de cent peus o milpeus. Tants peus tenen que no saps mai qui ha tocat aquell lloc o qui ha fet alguna cosa ja que no deixen empremta d’allò que fan i és difícil atribuir-los la realització de cap fet, vista l’organització segmentada que tenen. De llarg tronc, tenen un cap aparentment gran, però del que en realitat destaquen dues mandíbules amb la qual arramben tot el que poden i no deixen petjada gràcies a la multitud de potes , i per tant contactes aquí i allà, que tenen. La majoria dels miriàpodes són lucífugs (defugen la llum) i higròfils (busquen la humitat). Per això, molts són nocturns, i es refugien durant el dia sota pedres, entre la fullaraca, en troncs en descomposició, i en general en ambients on la seva activitat és fosca i poc transparent.

Resulta obvi com, malgrat els vertebrats humans quedem evolutivament una mica lluny dels artròpodes, determinades persones ens recorden una mica a aquests increïbles miriàpodes i miren de queixalar constantment , fer-hi el que els sembla, tot mirant de no deixar rastre de la seva activitat. Com uns deus del seu món particular.

Ves per on que a L’Hospitalet de Llobregat tenim un altre vertebrat, el Xoriguer Gros, ocell falcònid de tamany mitjà propi de la família dels falcons, de bec ganxut i cua llarga i del qual resulta que tenim una parella nidificant a la zona agrícola de cal Trabal, entre d’algun altre en diferents indrets de la ciutat. El xoriguer, ocell noble avesat a conviure amb l’urbe humana, s’ha adaptar al medi i pot niar a les torres d’alta tensió, d’aquí per exemple el seu nom alemany Turmfalke (falcó de les torres).

Està clar que alguns semi-deus tecnòcrates miren avui dia de treure profit de tot, mirant de no signar res, passant responsabilitats a d’altres, amagant-se sota paraigües legals, de manca de competència, d’empreses fantasma o de caps de turc. Una mica com aquell artròpode fa. Però també és cert que com en el cas del mite d’Horus (el deu falcó egipci que va combatre pel seu país contra altres deïtats malignes fins que va acabar esdevenint el darrer i únic sobirà d’Egipte) la justícia, la raó i el poble acabem sempre per tenir la raó. No cal canviar de comarca per adonar-se’n del que ha passat recentment amb alguns casos urbanístics per exemple...

A cal Trabal hi ha els falcons que, com Horus, vetllen pel seu país, per la seva zona agrícola, per aquest hàbitat que és com és, periurbà, però a la vegada tan magnífic que inspira fins i tot el nom d’una espècie protegida, el turmfalke.

Acompanyant-los, cada cop hi ha més i més gent a la Plataforma Salvem la Zona Agricolha. Som més. I som la veu de la societat. Som la veu d’un poble que ha dit ja prou. I que resulta que no està sol.

Curiosament, una de les fonts d’alimentació principals d’aquests xoriguers són els artròpodes com ara aquests miriàpodes rastrers. Horus ha tornat. Cucs, saltamartins, especuladors, arribistes, xoriços i demés personal insensible amb la societat que us envolta, vigileu.

martes, 12 de enero de 2010

El diari esportiu gratuït GOL qualifica de 'pelotazo' els plans de destrucció de cal Trabal

Podeu descarregar-vos el número sencer del diari GOL de data 11.1.2010 en aquest enllaç (en pdf).

I és que en va ple. Parla amb molt de detall dels projectes d'especulació urbanística ('pelotazo' segons el diari -) a la zona que tenen a veure íntimament amb el FC Barcelona. Però també de la trama (paraules del rotatiu) que s'ha muntat a Viladecans, a les Filipines, també amb els mateixos o semblants actors.

El nom 'operació Pretòria' surt diversos cops i s'apunten connexions amb els casos lligats al Barça.

Sigui com sigui, treguin les seves conclusions però:

- És un conjunt de notícies d'interessant lectura
- La impressió que et donen és la del títol del cartell d'aquesta pel·lícula d'aquí sota ... i no ens agrada...


Cada cop més, el camp (però el camp de cal Trabal) ÉS UN CLAM i diu... PROU!

Senyores i senyors de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, que no veieu que no anem bé per aquest camí?? Perquè no feu cas de la ciutadania? Ai que prendrem mal...

martes, 5 de enero de 2010

Els reis mags d'orient ajuden a salvar la zona agrícola



Aquesta nit venen els reis mags d'Orient a les cases de les nenes i nens de L'Hospitalet de Llobregat i del món sencer. Porten els regals que amb il·lusió han demanat per haver-se portat bé tot l'any. Justament ara fa un any, aquests mateixos nens i nenes van dur una carta als reis de L'Hospitalet on els demanaven que ens ajudessin a salvar la zona agrícola, a salvar cal Trabal.

Un any després volem donar les gràcies als reis per haver-nos ajudat a salvar la zona agrícola un any sencer. Els que no hi creuen, que prenguin nota i que n'aprenguin: s'ha de tenir il·lusió en el que es fa, en el que es creu, la mateixa amb que aquells nens van dur la carta l'any passat. La mateixa amb que centenars de persones es van manifestar pels carrers de la ciutat i fins la zona agrícola la passada primavera. La mateixa amb la que vam rebre la notícia de que la Generalitat de Catalunya, el govern de la nació, ens donava la raó i impossibilitava el projecte impulsat per l'Ajuntament... La mateixa que va acompanyar la gent que va assistir a la presentació de la ja nostra proposta alternativa en la qual seguirem treballant per millorar-la i fer-la una realitat.

Qui diu que els reis no existeixen? Sí que hi són. Ara mateix circulen pels carrers de la ciutat, destinats a dur regals per tot L'Hospitalet de Llobregat i el món. Us diem una cosa: als membres d'aquesta plataforma ciutadana, voluntària, lliure i legitimada per partir de la base de la societat que la sustenta ja ens han fet un regal: la salvació de cal Trabal durant el 2009. Ara serà qüestió d'acabar de lligar la feina durant el 2010. I que prenguin nota els de l'Ajuntament... o els reis els duran carbó!