Habemus nou govern. Tal i com dèiem a l’anterior post d’aquest blog de la Plataforma hi ha algunes formacions polítiques que clarament han apostat per la preservació de la zona agrícola de L’Hospitalet, un signe d’identitat i de la nostra història lligada a l’epítet ‘de Llobregat’ que dona cognom a la nostra ciutat. Aquesta dèria dels plans de l’Ajuntament de L’Hospitalet de destruir la zona agrícola bé que ha estat contestada també per la coalició Convergència i Unió, ara al capdavant del govern de la Generalitat de Catalunya.
Però serà la nostra veïna i ara diputada també la Sra. Meritxell Borràs l’encarregada de vetllar per l’ordenament urbanístic de Catalunya? . No directament. El nou govern anunciat a la premsa pel President, Sr. Artur Mas, dona la cartera de Política Territorial, Habitatge i Sostenibilitat al Sr. Lluís Recoder, Alcalde de Sant Cugat del Vallès i relacionat pel setmanari El Triangle en aquesta publicació amb Cal Trabal mitjançant la societat Hackerson International SL en la que participa la seva dona (i altres personalitats com ara el Sr. Joan Laporta, diputat per Solidaritat Catalana entre d’altres).
Tarzán i el yuyu
Aquesta cartera recaiguda en el Sr. Recoder, senyalat per aquell setmanari com a eventual impulsor dels plans de destrucció de la zona agrícola de L’Hospitalet, fixeu-vos que també acull les parts ‘d’Habitatge i Sostenibilitat’ que fins ara eren dins el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Aquest departament ha estat dilapidat pel nou govern i se li ha aplicat la tècnica aquella de les pelis de Tarzan, de lligar un infortunat a dues palmeres creuades i partir-lo en dos parts en deslligar les palmeres, separant-lo entre Agricultura el Medi Natural i la Política Territorial la resta. Quina importància té això? Molta. Perquè va ser el desaparegut DMAH el que va dictaminar l’Informe de Sostenibilitat Ambiental que va ferir el projecte de cal Trabal fa uns mesos. I el que és reclamat per la ciència i la universitat (vegeu l’article del Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, Dr. Narcís Prat) com a necessari per un país que sembla el deixa de banda.
La mujer del César
I ara què doncs?. Tranquil·litat i no abaixar la guàrdia. Diu l’article 404 del Codi Penal “A la autoridad o funcionario público que, a sabiendas de su injusticia, dictare una resolución arbitraria en un asunto administrativo se le castigará con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de siete a diez años”. Afegeix el mateix codi a l’article 319 que 'Se impondrán las penas de prisión de seis meses a tres años, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de seis meses a tres años, a los promotores, constructores o técnicos directores que lleven a cabo una construcción no autorizada en suelos destinados a viales, zonas verdes, bienes de dominio público o lugares que tengan legal o administrativamente reconocido su valor paisajístico, ecológico, artístico, histórico o cultural, o por los mismos motivos hayan sido considerados de especial protección.
Si afegíssim la participació d’alguna persona relacionada ni que sigui indirectament amb l’eventual profit d’una actuació a cal Trabal, tindríem un pressumpte delicte de cohecho passiu segons el codi penal i com s’explica en aquest blog:
Artículo 422 “Los jurados, árbitros, peritos, o cualesquiera personas que participen en el ejercicio de la función pública”. La acción consiste en solicitar o recibir por sí o por persona interpuesta, dádiva o presente, dice la Ley, es decir, “regalos” o aceptar ofrecimiento o promesa para el ejecutar un acto. La dádiva o presente sobre los que recae la acción, deben ser de contenido económico, como demuestra sobre todo el que a la hora de establecer una pena de multa ésta se fije en función del valor de la dádiva.
También cabe cohecho cuando se hace una donación a tercero, pariente, amigo o a una organización (partido político,p.ej). La cuantía de la dádiva o presente debe ser relevante.
Resulta davant tots aquests fets especialment adient la dita aquella sobre la dona del César en la que se viene a decir que "No basta que la mujer del César sea honesta; también tiene que parecerlo. O sigui que tranquil tothom perquè una conselleria on el màxim responsable té un parentiu familiar directe amb propietaris de cal Trabal mai de la vida podrà sancionar cap actuació que pugui semblar impròpia ‘de la dona del César’.
Al revés. Esperem que allò que es deia fa temps sobre la necessitat de preservar la zona agrícola, sobre la inconveniència de destruir aquest espai natural que conforma una part del delta del Llobregat com és cal Trabal sigui defensat a capa i espasa pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el partit que l’empara que, quan ha parlat en clau municipal, sempre ha deixat ben clara la seva postura a favor de preservar aquest signe d’identitat. Ara té una oportunitat daurada. Agradin o no agradin les pelis de romans o de Tarzan.
Cal revisar alguna d’aquestes potser, on les zones intocables eren 'yuyu' (o iuiu) i aquells indígenes de la selva que semblaven estressats d’anar-hi accelerats pel metratge de mitjans de segle XX es negaven a entrar-hi, podent Johnnie Weissmuller i els seus trobar recer. Ni cal Trabal és 'yuyu', ni som Tarzan, la mona xita o algun d’aquells simpàtics personatges, però sí, de la mateixa manera que veiem entranyables aquelles pel·lícules, també volem que es conservi la zona agrícola de L’Hospitalet de Llobregat què, per molts de nosaltres, és igualment valuosa i part de la nostra història, cultura i identitat. Fins i tot els reis mags ho saben! Però d'això ja en parlarem un altre dia.
1 comentario:
Sencillamente genial, una forma divertida y clara de decir las cosas.
Enhorabuena !
Publicar un comentario